Quantcast
Channel: VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE
Viewing all 310 articles
Browse latest View live

Referències cinematogràfiques en 'Chaplin i Edna'

$
0
0

Charles Chaplin va ser un gran mim i un dels grans creatius del cinema mut. Va sobreviure al canvi de la indústria cinematogràfica i l'aparició del cinema sonor va confirmar que es tractava d'un gran actor i un bon director de cinema. La major part de les seues pel·lícules les va rodar en blanc i negre, però la seua darrera producció com a director, La comtessa de Hong-Kong per exemple, la filmà en color.

"El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp al món anglòfon i Carlitos al Brasil. Charlotés un vagabund amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns pantalons balders, un barret fort i un bastó de bambú. La cara adornada amb un bigoti esquifit". (En Viquipèdia, entrada Charles Chaplin)

En aquest curt d'animació, Charlot esdevé l'actor principal i, com en moltes de les seues pel·lícules, s'enamora de la xica. Però el curt no sols se centra en les pel·lícules de Chaplin; també fa referència a d'altres personatges que apareixen en pel·lícules posteriors com l'extraterrestre ET, els dinosaures de JurassicParko l'aventurer Indiana Jones.

De tota manera, el que us propose hui és que, després de contemplar el curt, identifiqueu algunes de les recreacions del personatge de Charlot en les seues pròpies pel·lícules.

Quantes escenes ets capaç d'identificar?


Per si no ho teniu clar, us recorde alguns dels títols més destacats de Charles Chaplin: The vagabond (1916), The Kid(1921), La quimera de l'or (1925), El circ (1928), Llums de la ciutat (1931), Temps moderns (1936), El gran dictador (1940) o Monsieur Verdoux(1947) i us deixe enllaços en Youtube d'algunes escenes que us poden refrescar la memòria:

- Temps moderns (fragment de la fàbrica) i l'escena final

- La quimera de l'or ouna altra còpia i la imitació,

- The vagabond,

- Llums de la ciutat(l'escena de la violetera a partir del minut 7:34 i, al final, l'escena de la rosa a partir del fotograma 1:22:40),

Referències que apareixen en el curt a altres pel·lícules:

- ET, el extraterretre

-Indiana Jones i el temple maleït, (més informaciósobre el personatge)

- Jurassic Park

Apunt publicat anteriorment en aquest blog el 8 de gener de 2013


MICE Mostra Internacional de Cinema Educatiu 2014

$
0
0

MICE2014 tindrà lloc els dies 20, 21 i 23 de febrer.

MICE: Mostra Internacional de Cinema Educatiu 2014

Cartell Oficial

Cartell Oficial

Entre Charlot i Cantinflas

$
0
0

Segur que, en veure aquesta escena del còmic mexicàCantinflas en la pel·lícula Si yo fuera diputado(1951, dirigida per Miguel M. Delgado), recordareu aquella altra on Charles Chaplin en El gran dictador (1940, dirigida pel propi Chaplin) també fa de barber. Els dos còmics mantenen en clau d'humor una posició progressista davant les actuacions dictatorials. Tots dos es caracteritzen per les seues interpretacions histriòniques i molt personals i pel vestuari o/i la manera de parlar que els identifica ràpidament.


L'he triada perquè a mon pare li agradava molt aquest actor; la seua presència i manera de parlar ja el feien somriure. Hui, dia de Cap d'any, en el dinar familiar ell no hi era entre nosaltres. En realitat feia temps, anys, que no hi era com a conseqüència de l'alzheimer, però ens feia companyia. Fins fa dos anys el seu cos i algun que altre somriure estaven presents; ara ni això. Per això, pel record de mon pare, he volgut rescatar dos fragments de les pel·lícules de Mario Moreno: la que acabeu de contemplar pel paral·lelisme amb l'escena de Charlot i, la següent, Su Excelencia(1966, dirigida també per Miguel M. Delgado) perquè la pel·lícula acaba amb un discurs interessant. Pronunciat, aparentment davant l'ONU, per Cantinflas en el seu paper d'ambaixador, tingué gran importància perquè aleshores la "Guerra freda" encara estava molt activa. Hui les circumstàncies han canviat i l'hegemonia d'aquestes dues grans potències (Estats Units i la Unió Soviètica) ha patit modificacions significatives. Tot i amb això, Cantinflas encara diu algunes veritats, no per fàcils menys certes, que val la pena tornar a escoltar.




Apunt publicat anteriorment en aquest mateix blog l'1 de gener de 2009

Llenguatge cinematogràfic: la tria de plans

$
0
0

Qualsevol treball requereix una planificació apropiada, una reflexió prèvia per aclarir quin és l'objectiu del treball i amb quins elements s'hi compta perquè s'entenga correctament. En cinema, planificar és també organitzar l'ordre de filmació del plans d'una pel·lícula, l'enquadrament, l'ordre del muntatge definitiu dels plans rodats per formar una seqüència, el moment en què cal incorporar una música o un efecte especial que potencie el treball dels actors, etc.

El cinema és l'art de provocar sensacions i per transmetre sensacions es pot fer ús dels diferents tipus de plansen funció de la seua efectivitat, de l'angulació de la càmera en fer l'enquadrament, de la creació d'un eix de comunicació entre els personatges...

El pla és la unitat de presa, el conjunt d'imatges que, en el moment de la gravació, s'enregistren amb continuïtat.

Però el pla també té el valor de l'enquadrament, és a dir, el grau d'aproximació de la càmera a una determinada realitat. Per a la seua catalogació, es pren com a mesura i orientació la figura humana; l'allunyament (gran pla general) o la proximitat a la persona (pla de detall) aportaran un valor més descriptiu, més narratiu o més expressiu a l'escena.



Per tant, la tria de plans no és banal.

- L'ús de primers plansés més apropiat per transmetre els sentiments dels personatges.

- L'ús del pla mitjà i del pla americà per a mostrar com interactua el personatge amb algun element del seu voltant.



- El pla general per mostrar el personatge en el seu entorn.



- La panoràmica o el gran pla general per mostrar com actua, com es mou el personatge, quina acció realitza.





Tampoc la tria de l'angulació de la càmera és banal. La inclinació pot donar lloc a un pla:



- Normal. L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge.

- Picat. Quan la càmera enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per a fer més menut el personatge, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot servir per a presentar millor un paisatge, una multitud, la planta d'un edifici.

- Contrapicat. Quan la càmera enregistra de baix cap a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecta queda engrandit.

- Inclinat. Quan inclinem la càmera lateralment. Expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat...



Amplieu la informació en la web "Llenguatge cinematogràfic" i mireu-vos els vídeos que il·lustren l'apunt.

Llenguatge cinematogràfic: la continuïtat

$
0
0

Quan filmem una mateixa escena en diferents dies es fa molt necessari el control de gravació per aconseguir una perfecta sincronització. La planificació del treball requereix mantenir correctament el raccord perquè l'espectador no se n'adone que els diferents plans han estat gravats en llocs i moments distints. Cal tenir molt present la il·luminació, el vestuari i l'atrezzo que apareix en pantalla, les condicions meteorològiques, la posició i el moviment dels actors...



Durant la gravació cal anotar totes les preses que es fan, indicant si són correctes o no i qualsevol altre aspecte d'interés com: si el so és bo o no, si mentre es filmava ha passat algun imprevist (un avió i s'escolta en la cinta), si ha canviat la llum com a conseqüència de l'aparició d'alguns núvols, etc.
La persona encarregada de mantenir la continuïtat durant el rodatge és l'script o secretari de direcció, que va prenent nota de tots els detalls esdevinguts durant la gravació (posició dels actors, pentinat...) i controlant que no aparega cap anacronisme ni en el vestuari dels personatges ni en els objectes que llueixen.
Sovint, fins i tot en les grans produccions, ens trobem amb errors de raccord com l'aparició d'un rellotge de polsera en una pel·lícula de romans, el canvi de mà d'un objecte, una fruita rossegada que després torna a aparéixer sencera...


Però el cas més complicat per al manteniment de la continuïtat d'una escena potser és quan cal fer-li creure a l'espectador que les imatges dels escenaris naturals que hi veuen corresponen al mateix edifici, al mateix poble... o a la mateixa època en que s'esdevé la història que contemplen.



Un exemple paradigmàtic d'aquest fet el tenim en la pel·lícula 'Mr. Arkadin (Confidential report)' (1955) d'Orson Welles; en ella apareixen imatges de l'alcàsserde Segòviai vistes panoràmiques dels seus voltants, unes des de la pròpia terrassa, altres amb el propi monument de fons. L'espectador potser no sap que eixes imatges que veiem corresponen a localitats distintes i que són fruit del muntatge. La concepció de la ciutat que ens fem no era ni de prop la que hi havia en el moment del rodatge.

Pràctica


Mireu-vos amb atenció els fotogrames que hi ha des del minut 2:32 fins al 2:40 (fixeu-vos en els cartells que hi ha als edificis), les del minut 5:29 al 5:40 (vista des de la terrassa de l'alcàsser), les del 6:29 al 6:40 (imatges amb un mar al fons i finestres que recorden les d'un pati andalús), les del minut 8:05, i les des del minut 8:28 fins al 8:44 (sobre els voltants de l'alcàsser).


Després contempla les fotografies anteriors i digues si trobes similituds amb les imatges de la pel·lícula sobre els voltants de l'alcàsser.
(Podeu contrastar la vostra opinió amb els comentaris -tres últims minuts del següent enllaçi el primers minuts d'aquest altre enllaç- dels convidats del programa "Que grande es el cine", que presentava el director Jose Luis Garci, on parlen sobre els problemes de raccord de la pel·lícula 'Mr. Arkadin').

Llenguatge cinematogràfic: problemes de continuïtat

$
0
0
De vegades els propis directors preparen alguna errada expressament perquè els cinèfils, aficionats a caçar pífies, puguen demostrar la seua astúcia i sagacitat en contemplar les pel·lícules. Els errors no sempre són fàcils de trobar, mireu sinó el que va posar el director argentí Juan José Campanella en la seua pel·lícula 'El secreto de sus ojos' (2009).

La lletra 'a' de la màquina d'escriure.


Altres problemes de continuïtat o erradesque apareixen en pel·lícules famoses i que, probablement, l'Script degué passar per alt.

'Charlot a la una de la matinada' o 'Charlot noctàmbul'

$
0
0

Charles Chaplin es va inventar el personatge de Charlot, un vagabund extravagant que lluïa bombí, bigoti i bastó. El 1916 dirigí i estrenà als Estats Units un curt en què actuava pràcticament sol: One A. M. (Charlot a la una de la matinada, també titulada Charlot noctàmbul). En el curt ja s'endevina part de la que seria la caracterització del personatge que el feu famós.

En aquest treball Chaplin fa el paper d'un burgés que torna a casa en taxi després d'una llarga nit de marxa i prou borratxo. Quan aconsegueix entrar-hi, pateix una veritable rebel·lió dels objectes que decoren sa casa, fet que dóna lloc a un seguit de gags que ens permeten gaudir de les dificultats de Charlot per arribar a la seua habitació.

Aquesta joia del cinema mut ens mostra ja del que era capaç aquest actor, nascut a Anglaterra, que es va fer famós als EEUU pel seu humor i per les habilitats demostrades davant i darrere de la càmera.

Espere que us agrade.

'La vuelta a la tortilla' () de Paco León

$
0
0
Paco León es va inspirar en el cas de huit dones diferents, que havien patit càncer de mama, per a fer aquest curt. Una nova mostra de solidaritat que permetrà que la recaptaciódel curt vaja a parar a la Sociedad Española d'Oncologia Médica (SEOM) que ho reventirà en la creació de la II Beca de investigación SEOM-Buckler 0,0.


L'ortografia i el dictat

$
0
0

L'ortografia és un aspecte clau de la normalització d'una llengua quan té una gran dispersió dialectal o ha patit repressió històrica.

L'escriptura d'una llengua és un procés que requereix d'un aprenentatge constant; de vegades basat en la repetició, d'altres centrat en la interiorització i comprensió de la norma (xic - xica -xics - xiques; amic - amiga - amics - amigues; menge - menja; trepitjar - trepitges; nebot - neboda - nebots - nebodes; llop - lloba; llops - llobes; mà -substantiu-, ma -possessiu-, m'ha -pronom + verb-...).

En el procés de consolidació de l'ortografia es poden utilitzar diverses tècniques de reforç: la lectura i la consulta del diccionari permeten ampliar el vocabulari i fixar l'escriptura de determinades paraules que no són d'ús massa freqüent en la vida quotidiana; l'estudi de la gramàtica i l'aprenentatge de les regles d'ortografia, basat en la reflexió de la norma, ajuden a corregir algunes errades freqüents. Però el més important, en ocasions, és la vinculació i l'estima que són capaços de manifestar els parlants per la pròpia llengua, el valor que li atorguen a la llengua de comunicació perquè aquesta mantinga el prestigi i coherència que es mereix, al temps que és emprada en tots els seus registres i varietats.

L'ortografia de qualsevol llengua és un sistema de signes arbitrari que pretén organitzar el procés d'escriptura per a tot un conjunt de parlants que poden produir de forma diferent alguns dels sons amb què es pronuncien les paraules i això requereix un cert esforç individual. Per exemple, una paraula tan senzilla com roda, que aparentment no té cap problema d'escriptura per a nosaltres, és pronunciada roa en els parlars del sud d'Alacant; la pèrdua de la d intervocàlica és un fenomen que també ocorre en altres llengües com el castellà on podem escoltar a un andalús pronunciar to, allà on un burgalés diria todo. Les discrepàncies són majors quan la tradició escrita d'una llengua s'aparta més de la llengua parlada realment (l'anglés, per exemple), i de si el sistema ortogràfic és més o menys regular i previsible.

Al llarg d'aquest mes que no hi seré a classe, us proposaré algunes tècniques per a millorar els problemes d'ortografia que hem observat en els darrers escrits. Hui us propose la realització de dictats, un exercici emprat històricament per a fixar l'ortografia de la llengua. Les institucions acadèmiques i lingüístiques també han posat aquesta tècnica al servei dels usuaris que treballen en línia; per exemple, la web del Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València o la de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, en el cas del 'valencià', i la web Llengua catalana o la de la revista Edu365, en el cas del 'català oriental'. Vosaltres, que disposeu d'ordinador i connexió d'internet a casa, també podeu seleccionar de la xarxa aquells dictats existents que us siguen més útils.

PRÀCTICA

Si disposeu d'alguna persona amb qui us enteneu bé i està disposada a treballar l'ortografia, podeu realitzar algun dictat per parelles. Es tracta d'una tècnica senzilla amb la qual us podeu ajudar mútuament. Cas contrari, sempre podeu seleccionar un text perquè algú de la família us el dicte.

Per al dictat en parelles:

1. Llegiu textos i seleccioneu els que no siguen massa breus ni excessivament llargs.

2. Abans de procedir al dictat, comproveu que heu entés bé el seu contingut.

3. Repartiu el text en dues meitats proporcionades.

4. Llegiu bé.

5. Dicteu i copieu alternativament; és a dir, si la primera persona dicta, la segona copia el text. En arribar a la fi d'un paràgraf, canvieu els papers: qui abans dictava, escriurà i, qui escrivia serà qui llegirà en veu alta i pausadament el text perquè el company l'escriga.

6. En acabar, comproveu els errors que heu comés i intenteu comprendre en què heu fallat.

7. Repasseu la norma.

Dictat per parelles: 'Dones'

$
0
0

Entre dos persones podreu completar el fragment de "L'àvia Sixta", un conte de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. Alterneu lectura i escriptura.

Full 1

Alumne A llig, alumne Bcopia en el full 2

La meva àvia és una dona rica, d'herències ancestrals. Té, a casa, coses de molt valor, no tant en joies com en quadres i escultures, a més d'unes inversions que ha menat amb gran destresa. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ _______ Va pujar els seus fills amb mà de ferro. Malgrat els seus vuitanta-dos anys, continua lúcida i maliciosa. Les artèries, però, la van trair fa cosa de vuit o deu anys i va resultar completament impossible trobar qualque persona que, pel salari que fos, pogués aguantar-la més de quinze o vint dies. _____________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________
Isabel-Clara Simó "L'àvia Sixta" dins Dones (1997). Ed. Columna

Full 2

Alumne Bllig, alumne Acopia en el full 1

_____________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ ________________________ He sentit dir que tenia dominat l'avi Llorenç, que jo no vaig conéixer. Segons diuen -si és que són de fiar uns fills tan poc amorosos-, no sols va portar sempre el pòndol de la casa sinó tots els afers econòmics, car la fortuna era pròpia i no provinent de matrimoni. _____________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________ Era, tanmateix, completament necessari que algú en tingués cura. Recordo a la meva infantesa els pares i els tiets parlant-ne fins a caure esgotats. El cas és que ningú no la volia a casa, ni tan sols amb l'esperança d'heretar la major part de la fortuna.
Isabel-Clara Simó "L'àvia Sixta" dins Dones (1997). Ed. Columna

AMPLIEU LA INFORMACIÓ

1. Busqueu al diccionari les paraules i expressions que no coneixíeu.

2. Assenyaleu les formes que no reconeixeu com a pròpies del català occidental i digueu amb quina forma sinònima es corresponen.

- El verb:

- Els possessius:

- Els substantius:

- Els numerals:

'La teta que os falta' (2012) de César Ríos Aguilar

$
0
0

Una dona és molt més que uns pits, és una persona, una treballadora, una filla, mare, àvia, germana o companya, una amiga, una creadora, una...

La teta que os faltaés un curtmetratge solidari del director César Ríos; aquest curt, premiat en diferents festivals, pretén ser un homenatge a les dones que han patit càncer de mama i a les que encara lluiten cada dia per superar totes les barreres de la malaltia: les físiques i les psicològiques. El podeu veure a FIBABC.

El curt ha estat financiat per FECMA (Federación Española de Cáncer de mama) i els beneficis obtinguts per la projecció i els premis estan destinats a la investigació mèdica i a millorar la qualitat de vida de tantes dones que pateixen o han patit càncer de mama.

El curt dirigit per César Ríos Aguilar està interpretat per actors i actrius coneguts per la seua participació en sèries de televisió com Beatriz Rico, Rocío Múñoz, Elena Martín, Monica Aragón, Myriam Garrido, Patxi Freytez, David V. Muro, Ismael Martínez i Albert Coma.

No és el primer curt solidari de César Ríos; amb 'Cardiopatía, los corazones rebeldes' (2012) ens presenta a Carla i a Cristina, una dona i una xiqueta que mostren les dues cares d'una mateixa malaltia, la cardiopatia infantil. La lluita d'una mare per la supervivència del seu fill i la d'una xiqueta per superar la fragilitat del seu cor les farà sentir-se pròximes.

També ha diririgit els treballs: 'Lienzos en blanco' (2013) 'El ascensor de Romeo' (2013), 'El juego de Carlota' (2010).

Dictat per parelles: 'Homes'

$
0
0

Entre dos persones podreu completar el fragment de "Veïns", un conte de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó.

Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

A la porta de la botiga de música, on treballa, comprova que encara falten tres minuts perquè toquin els quarts de nou. La porta no s'obre al públic fins a les nou, però ell, el Sebastià, l'altre empleat, i la Maria Eulàlia, la comptable, han d'entrar a les vuit trenta en punt. L'amo, Joan Solís, arribarà a les deu, o una mica més tard. Melcior n'és l'encarregat, tot i ser el més jove. I no sols això: és el millor afinador de pianos de tot Barcelona. _______________ _______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________

Isabel-Clara Simó, "Veïns" dins Homes (2010) Ed. Bromera

Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_________________________________________________ Una vegada el mateix Ivars, aquell home tan elegant que escriu sobre art, el va venir a llogar per a un piano de casa seva; i una altra, la Maria Palau, marquesa sense títol, injustament arrabassat per un cosí, se'l va emportar tota una setmana al seu palauet de Ciutat de Mallorca, on tenia un pianoforte, un clavecí i un altre piano de cua completament abandonats.

Isabel-Clara Simó, "Veïns" dins Homes (2010) Ed. Bromera

AMPLIEU LA INFORMACIÓ

1. Anoteu les paraules i expressions que no coneixíeu i busqueu-les al diccionari.

2. Assenyaleu les formes que no reconeixeu com a pròpies del català occidental i digueu amb quina forma sinònima es corresponen.

- El verb:

- Els possessius:

- Els substantius:

- Les hores:

3. Si ja havíeu fet el dictat anterior, extret del llibre Dones, podeu comprovar si es repeteixen les observacions fetes sobre l'estàndard emprat per Isabel-Clara Simó.

'La mendiga y las bolsas' (2007) d'Eduardo Suazo López

$
0
0

Amb aquest curtmetratge, Eduardo Suazo López va aconseguir el 1r. premi en el Festivit 2007. Es tracta d'una al·legoria sobre el sentit de la vida i el valor que donem a les coses més senzilles. "La mendiga y las bolsas" ens mostra, amb unes breus pinzellades, la grandesa d'una dona que no té res en la vida peròés ben capaç de valorar els gestos d'un treballador que li fa un 'sorprenent' regal, una bossa de plàstic plena d'objectes que ha anat trobant-se mentre agranava. La protagonista destaca per damunt de tot el gest i hi veu la importància de l'amistat i l'estima amb què li han estat lliurades totes i cadascuna de les bosses que ha rebut de l'escombraire del parc. Amb cada nou regal l'aproximació serà més evident i també la comprensió de l'altre. El valor que aquesta dona sense sostre atorga a les bosses demostra una gran humanitat per la seua part.

ACTIVITATS

1. Després de veure el curt, fes una breu sinopsi de l'argument.

2. Quin problema creus que té l'agranador del parc?

3. Com percep la dona els diferents regals de l'escombraire?

4. Què fa la dona amb cadascuna de les bosses que li obsequia l'home? Per què?

5. Torna a llegir la sinopsi que havies escrit al principi i digues si canviaries alguna de les frases que havies escrit. Per què?

Dictat per parelles: 'L'amic retrobat'

$
0
0

De dos en dos, alternant lectura i escriptura, podreu completar el següent fragment de L'amic retrobat, una interessant novel·la sobre la Segona Guerra Mundial, escrita per Fred Uhlman.


Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

Quan vaig tornar a l'escola després de les vacances d'estiu, que havia passat a Suïssa amb els meus pares, la inexorable realitat penetrà per primera vegada en tots nosaltres. ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ________________________________________. Homer i Horaci, Eurípides i Virgili encara tenien allà més importància que els inventors i els mestres temporals del món. ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ______________. Morir per la pròpia pàtria era una manera de seguir el seu exemple llargament respectat. Però participar en la lluita política, això era una altra història. ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ __________ (...) Òbviament, ja ni tan sols nosaltres podíem continuar ignorant en aquells moments el que passava fora del nostre temple.

Fred Uhlman, L'amic retrobat (1971)

Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
___________________________________. Fins aleshores, i per un període molt més llarg del que a mi em semblà en aquell moment, l'escola havia sigut un temple d'humanitats en el qual els filisteus no havien aconseguit d'introduir la seua tecnologia i política. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________. És veritat que durant la Primera Guerra Mundial havien mort un centenar de xiquets, però el mateix els havia passat als espartans a les Termòpiles i als romans a Canà. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ __________________________________ Com podien pretendre que comprenguérem què estava passant quan els nostres professors d'història s'havien limitat a explicar-nos només el que havia passat abans de 1870? _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ ______________________________________________.

Uhlman, Fred, L'amic retrobat (1971)


AMPLIEU LA INFORMACIÓ

1. Anoteu les paraules i expressions que no coneixíeu i busqueu-les al diccionari.

2. A quin moment de la història europea creus que es refereix el protagonista? Per què?

3. L'editorial Columna, en la seua col·lecció "Columna Jove", té una versió de L'amic retrobat, publicada l'any 2004. Si t'interessen les històries sobre la Segona Guerra Mundial, aquesta novel·la breu t'interessarà especialment.

'Alarm' (2009) de Jang Moo Hyun

$
0
0

Alarmés un curtmetratge del grup independent d'animació coreà MESAI que ens reprodueix la situació quotidiana d'enfrontar-se cada dia al despertador. Amb unes imatges en 3D molt nítides, uns plans molt cuidats i unes accions senzilles s'animen situacions quotidianes amb un lleuger toc d'humor.

M'ha sorprés de manera especial la il·luminació i la versemblança dels aparells elèctrics i electrònics que hi apareixen: la cadena musical, el mòbil, la torradora de pa o els botons i el marcador de pisos de l'ascensor; així com la pistola i el despertador. Són atractius el moviment de càmera del començament, els plans zenitals, com per exemple quan el protagonista empra el moviment de la porta per arribar al pot de llet, o els frontals de la pistola apuntant a càmera.

Podeu veure com van fer part de l'animació en la seua pàgina web.

PRÀCTIQUES D'ORALITAT I ESCRIPTURA

1. Després de mirar-vos el curt, contesteu oralment les següents preguntes:

- Quantes hores dormiu cada dia?

- Qui us desperta pel matí?

- Poseu més d'un despertador per alçar-vos?

- Quina classe de despertador teniu?

- Com afronteu el nou dia quan sona, per primera vegada, el despertador?

- Com afronteu, cada dia, el fet d'haver d'alçar-se per anar a classe malgrat la son que encara patiu?

2. Imagineu-vos que us passa una cosa semblant a la del protagonista i que, mentre desdejuneu, descobriu que és festa i no heu d'anar a classe. Què faríeu? Explica per escrit el sentiment que t'embarga en eixos moments:

a)felicitat
- perquè teniu tot el dia per endavant
- perquè fa un bon dia...
b) enuig
- perquè us heu despertat quan més a gust estàveu
- perquè no sabeu si recuperareu la son
- ...
c) ...

Qüestions de semàntica: 'valencià'

$
0
0

L'ús d'algunes paraules pot canviar el seu significat amb el pas del temps; per això no sorprén que la RAE revise determinades definicions a petició de les institucions o dels particulars. Recentment ha estat Na Soledad Becerril, Defensora del Poble, la que ha sol·licitat a la RAE la revisió de l'entrada quarta del terme 'gitano'.

Quan les definicions queden antiquades es revisen i, si pertoca, es canvien o s’eliminen. Algunes paraules, per exemple, cauen en desús, resulten poc ajustades a l'ús o són pejoratives si atenem a criteris d'expressió políticament correctes i, per això, es permeten els canvis, una vegada s’ha fet l’estudi pertinent per les autoritats acadèmiques.

Els canvis socials o lingüístics, els canvis de mentalitat de la societat, el progrés i l'evolució de la tecnologia són alguns dels factors que permeten l'anàlisi i, si procedeix, la substitució o l’eliminació d'una entrada en un diccionari per part dels acadèmics, que empren mètodes científics i són experts en lingüística.

En el nostre àmbit lingüístic acabem de suportar, una vegada més, una polèmica estèril com a conseqüència de la publicació en línia del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I dic estèril perquè no va encaminada a canviar cap definició poc encertada o antiquada sinó perquè, de nou, està orquestrada amb intencions exclusivament polítiques i ataca la unitat de la llengua i els criteris científics. Llegiu la segona entrada del terme ‘valencià’.

valencià -ana [valensiá]

1. adj.im.if.GENTIL.Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.

2. m.LING.Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom decatalà.

3. m.LING.Varietat d'esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana.Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.

4. adj.De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació.Idioma valencià. Cultura valenciana.

5. anacicle valenciàV.anacicle2.

6. carcassa valencianaV.carcassa13.

7. gos rater valenciàV.gos21i22.

8. oncle valenciàV.oncle3.

9. persiana valencianaV.persiana3.

10. pilota valencianaV.pilota14.

11. roure valenciàV.roure5.

En cap país democràtic, no haurien de ser els polítics els qui pressionen perquè es canvien algunes definicions atenent només a criteris polítics. Per això em sorprenen més les declaracionsd'alguns polítics populars i del mateix President del Govern Valencià sobre l'entrada 'valencià' delDiccionari Normatiu Valenciàde l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.La RAE també defineix el terme 'valenciano' de manera similar (5. m.Variedad de catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comunmente como lengua propia.) i la major part dels lingüistes de la romanística internacional també. És lamentable que cada vegada que s'acosten les eleccions, alguns polítics de dretes especialment, desperten el fantasma del nom de la llengua per aconseguir uns quants vots més.

I per què trauen a passejar el fantasma del secessionisme? Per què cap govern anterior no ha estat prou valent ni s’ha plantejat acabar amb aquest fantasma d’una vegada per totes donant la veu a les universitats i als lingüistes i acatant el que diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia han dictat al respecte.

És lícit que els estudis de llengua els realitzen lingüistes, per tant amb criteris científics, però no ho hauria de ser que polítics, que només tenen una opinió interessada, pressionen en l'elaboració de la norma lingüística ni de cap definició de diccionari.

Amplieu la informació amb l'article 'Dictamen jurídic sobre l'AVL? Les manipulacions, ocultacions i invencions' de Francesc i Alfons Esteve, publicat a Vilaweb el 17 de febrer de 2014.

Elements de l'oració composta

$
0
0
Esborrany,
APUNT EN CONSTRUCCIÓ


Objectius

:

- Identificar i classificar oracions.
- Identificar la funció sintàctica de les proposicions inserides.
- Saber construir oracions gramaticalment correctes.
- Conéixer els diferents tipus de conjuncions.
- eradicar les interferències sintàctiques del castellà.

Informació teòrica: unitat 7 del llibre de text de Teresa Canós i Montserrat Ferrer (2009), Nou vents. Valencià llengua i literatura 2 , editorial Castellnou

Pràctiques sobre l'oració:

- Classificació de les oracions: pàgines 182-183 del llibre de text.
- Correcció errades gramaticals: pàgines 185-186 del llibre de text.
- Anàlisi d'oracions inserides: pàgines 187-190 i 191 del llibre de text.
- L'oració composta i els nexes (conjuncions): pàgina 193.
- L'oració subordinada i els nexes (tipus d'oracions, les conjuncions i correcció errades gramaticals): pàgines 195-203

RECORDEM ALGUNS ELEMENTS QUE JA S'HAN VIST ANTERIORMENT


CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen diversos elements d'un enunciat. Exemple: "Quan obre la boca ensenya una dentadura quasi perfecta, però quan comença a parlar totes les dents li ballen i et fa patir".

- DE COORDINACIÓ

copulatives (uneixen elements), disjuntives (indiquen opció obligada), adversatives (indiquen contrarietat o oposició), continuatives (indiquen successió), il·latives (infereixen un fet d'un altre)

- DE SUBORDINACIÓ

locatives (on), temporals (quan, ara que, aleshores que...), modals (així com, tal com...), comparatives (tant com, tal com...), consecutives (tan que, tant que...), causals (perquè, car, ja que...), condicionals (si, mentre, només que...), concessives (encara que, per més que...).

Reviseu i amplieu aquesta informació en la unitat 1 del llibre de text.

LA UTILITAT DELS ENLLAÇOS EN LA REDACCIÓ

- Enllaços amb què podem concloure el text:

Hi ha indicadors textuals que serveixen d'ajuda i d'orientació en la lectura. Els enllaços següents ens ajuden a saber que el text és a punt d'acabar:

per tant, en conclusió, fins al punt que, de manera que, en conseqüència, així que, així, llavors...

- Enllaços amb què podem alentir el ritme de la lectura

Alguns mots d'enllaç ens marquen una certa disminució en la velocitat de lectura perquè introdueixen una idea que precisa d'alguna informació relacionada amb les que han aparegut anteriorment.

ara bé, però, així i tot, quan, fora que, a pesar de, malgrat, si, encara que, així i tot, encara que, sempre que, mentre que, comptant que, tant és així que, sinó que, només que, sempre que, a condició que, en canvi, d'altra banda...

- Enllaços que mantenen l'atenció en el text

Per a la redacció, és important conéixer la utilitat d'alguns mots d'enllaç que relacionen i ajunten les idees que apareixen en un text. Per mantenir l'atenció de la lectura podem emprar paraules com:

també, així mateix, és a dir, segons, perquè, vist que, com que, a causa de, atès que, així com, quant a, a més, perquè, més, encara més, igualment...

CONSULTEM BIBLIOGRAFIA

En acabar els exercicis del llibre de text podeu ampliar informació; recordeu que teniu manuals de consulta en xarxa i que, en la major part dels casos, us podeu baixar el pdf corresponent per a la vostra consulta particular.

- Gramàtica zero, publicada per Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València.

La Gramàtica zero és un treball de l'Àrea de Terminologia i Llenguatge Científic del SPL que resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol, pretén guiar en el millor ús amb la mínima gramàtica. Aborda els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible. Ben al contrari, ofereix explicacions accessibles a tothom i aporta el suport d'una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions.

- Gramàtica normativa valenciana, publicada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

- Botó d'ajuda del SALT. El SALTés el traductor i corrector del departament de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació. En l'apartat d'ajuda, disposa d'informació lingüística per a resoldre dubtes d'expressió, tant orals com escrits, a l'hora d'expressar-se en valencià.

També podeu consultar:

- La Gramàtica catalana de Pompeu Fabra en format pdf i la web de la Gramàtica de la llengua catalana, publicades per l'IEC.

AMPLIEM ELS EXERCICIS

Si voleu practicar un poc més i realitzar més exercicis, en trobareu en diferents webs:

* De repàs i ampliació:

- Tipus d'oracionsamb la teoria corresponent i el solucionari en pdf.

- Segon de bat.

- En l'apartat d'activitats, especialment M2 i M3, columna de l'esquerra del blog de M. Àngels Bosch.

- Galí: aprenentatge en línia, morfosintaxi, aprofundiment, obligació i probabilitat

- Recursos de llengua. Amb exercicis de comprovació sobre el tipus d'oració, exercicis d'aparellar, exercicis de resposta múltiple.

- Un tramvia anomenat text. 1 exercici d'identificació d'oracions subordinades amb les solucions.

L'oració composta

$
0
0

Objectius

1. Entendre el concepte d’oració composta.

2. Identificar les classes d’oració composta.

3. Diferenciar entre coordinació, juxtaposició i subordinació.

4. Reconéixer els diferents tipus d’oracions coordinades i els nexes coordinants.

5. Entendre els diferents tipus de subordinades adjectives.

6. Identificar els diferents tipus de subordinades substantives.

7. Entendre la diferència entre els tipus de proposicions subordinades adverbials.

8. Entendre la diferència entre els diferents tipus de proposicions subordinades de relació lògica.

9. Reconéixer les diferents proposicions subordinades en una oració composta i les funcions que poden fer en la proposició principal.

10. Construir oracions gramaticalment correctes.

11. Eradicar les interferències sintàctiques del castellà.

Informació teòrica: Unitat 7 del llibre de text de Teresa Canós i Montserrat Ferrer (2009), Nou vents. Valencià llengua i literatura 2 , editorial Castellnou

Continguts

1. L’oració complexa i l’oració composta

2. L’oració complexa

3. Proposicions inserides substantives

4. Proposicions substantives introduïdes per la conjunció completiva que

5. Proposicions substantives interrogatives

6. Proposicions substantives d’infinitiu

7. Proposicions substantives de relatiu

8. Proposicions inserides adjectives

9. Proposicions inserides adverbials

10. Proposicions circumstancials

11. Proposicions quantitatives

12. L’oració composta

13. Proposicions coordinades

14. Proposicions copulatives

15. Proposicions disjuntives

16. Proposicions adversatives

17. Proposicions distributives

18. Proposicions explicatives

19. Proposicions continuatives

20. Proposicions subordinades

21. Proposicions causals

22. Proposicions consecutives il·latives

23. Proposicions condicionals

24. Proposicions concessives

25. Proposicions finals

RECORDEM ALGUNS ELEMENTS QUE JA S’HAN VIST ANTERIORMENT

CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen diversos elements d’un enunciat. Exemple: Quan obre la boca ensenya una dentadura quasi perfecta,però quancomença a parlar totes les dents li ballen iet fa patir.

-DE COORDINACIÓ

copulatives(uneixen elements),disjuntives(indiquen opció obligada),adversatives (indiquen contrarietat o oposició),continuatives(indiquen successió),il·latives(infereixen un fet d’un altre)

-DE SUBORDINACIÓ

temporals(quan, ara que, tan prompte com...),de lloc(on),de manera (així com, tal com...),comparatives(tant com, tal com...),consecutives(de manera que, així doncs...),causals(perquè, car, ja que...),condicionals(si, mentre, només que...),concessives(encara que, per més que...).

Reviseu i amplieu aquesta informació en la unitat 1 del llibre de text.

LA UTILITAT DELS ENLLAÇOS EN LA REDACCIÓ

-Enllaços amb què podem concloure el text

Hi ha indicadors textuals que serveixen d’ajuda i d’orientació en la lectura. Els enllaços següents ens ajuden a saber que el text és a punt d’acabar:

per tant, en conclusió, fins al punt que, de manera que, en conseqüència, així que, així, llavors...

-Enllaços amb què podem alentir el ritme de la lectura

Alguns mots d’enllaç ens marquen una certa disminució en la velocitat de lectura perquè introdueixen una idea que precisa d’alguna informació relacionada amb les que han aparegut anteriorment.

ara bé, però, així i tot, quan, fora que, a pesar de, malgrat, si, encara que, així i tot, encara que, sempre que, mentre que, comptant que, tant és així que, sinó que, només que, sempre que, a condició que, en canvi, d’altra banda...

-Enllaços que mantenen l’atenció en el text

Per a la redacció, és important conéixer la utilitat d’alguns mots d’enllaç que relacionen i ajunten les idees que apareixen en un text. Per mantenir l’atenció de la lectura podem emprar paraules com:

també, així mateix, és a dir, segons, perquè, vist que, com que, a causa de, atés que, així com, quant a, a més, perquè, més, encara més, igualment...

CONSULTEM BIBLIOGRAFIA

En acabar els exercicis del llibre de text podeu ampliar informació. Recordeu que teniu manuals de consulta en xarxa i que, en la major part dels casos, us podeu baixar elpdf corresponent per a la vostra consulta particular.

-Gramàtica zero, publicada per Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València.

La Gramàtica zeroés un treball de l’Àrea de Terminologia i Llenguatge Científic del SPL que resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol (El millor ús amb la mínima gramàtica), pretén guiar en el millor ús de la llengua amb la mínima gramàtica. Aborda els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible. Ben al contrari, ofereix explicacions accessibles a tothom i aporta el suport d’una notable gamma d’exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d’un colp d’ull les solucions.

-Gramàtica normativa valenciana, publicada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

- Botó d’ajuda del SALT. ElSALTés el traductor i corrector del departament de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació. En l’apartat d’ajuda, disposa d’informació lingüística per a resoldre dubtes d’expressió, tant orals com escrits, a l’hora d’expressar-se en valencià.

AMPLIEM ELS EXERCICIS

Si voleu practicar un poc més i realitzar més exercicis, en trobareu en diferents webs:

* Derepàs i ampliació

-Tipus d’oracionsamb lateoriacorresponent i elsolucionari en pdf

-Segon de bat.

- En l’apartat d’activitats, especialment M2 i M3, columna de l’esquerra del blog deM. Àngels Bosch

-Galí: aprenentatge en línia, morfosintaxi, aprofundiment, obligació i probabilitat

-Recursos de llengua. Amb exercicis de comprovació sobre el tipus d’oració, exercicis d’aparellar, exercicis de resposta múltiple...

-Un tramvia anomenat text. 1 exercici d’identificació d’oracions subordinades amb les solucions

-Blog d’Arnau Torra.

'Emi' d'ESMA

$
0
0

'EMI' és un curt oníric on veiem l'estima i els sacrificis que un pare pot arribar a fer per un fill. Amb una posada en escena enigmàtica, pare i filla es debaten entre la possibilitat que siga l'un o l'altra el qui puge en un estrany vaixell, una mena de nau que arriba a l'andana del que sembla d'un port fluvial...

FITXA TÈCNICA

- PRODUCCIÓ: ESMA(École Supérieure des Métiers Artistiques)

- REALITZADORS/ANIMADORS: GwendolineAncelin, Diono Corbel, Guazzagalopa Nicolas i Schmitt Julien

- MÚSICA: Jérémy Bretón, Jaean Sreng i José Vicente

- SO: José Vicente

EXERCICIS

1. Contesta les preguntes següents:

- Quin és el motiu perquè EMI està a l'hospital?

- Què els ha passat al pare i a la filla?

- Qui és realment la dona que acompanya primer al pare i, després, a EMI?

- Quin regal és el que li fa el pare a la filla?

2. Què representa la nau on pugen el gat i el pare d'Emi? Justifica la teua resposta.

Els dialectes el català

$
0
0

La llengua estàndard és com una orquestra que necessita de totes les varietats dialectals (instruments) per a interpretar bé una partitura. La seua harmonia depén de l’ajust de cada varietat; quan les deficiències (interferències lingüístiques) d'un dels seus intèrprets (dialectes) són grans, la seua audició pot condicionar el resultat de tot el conjunt (l'ús de la llengua estàndard). Així que conéixer la llengua pròpia i les varietats veïnes ens resulta sempre pràctic per aconseguir la millor interpretació de la partitura musical (lingüística). Segons amb qui ens comuniquem, el tema que tractem i el context on es produeix la comunicació podrem fer millor ús del registre apropiat si el nostre coneixement sobre la llengua és suficient. A major coneixement, major destresa en la interpretació.

Mireu-vos el vídeo de "Las bodas de Luis Alonso” que fa Lucero Tena i veureu com, per contra, quan la riquesa d’un dels instruments és interpretat amb mestria la resta pareixen seguir-li l’alè. Igualment ens pot passar amb la parla i l’escriptura, si els mitjans de comunicació mantenen una interpretació sublim, la resta dels parlants ens deixem influir per la correcció i mestria dels exemples.

PRÀCTIQUES

1. Mira't el vídeo "Compraré peres" i digues d'on és cadascuna de les persones que hi apareixen. Després, assenyala quins són els principals dialectes del català.

2. Al bloc de l'IES Francesc Badia podeu repassar algunes característiques de les variants dialectals que ja estudiàreu en el tema 1. Rafael Julià hi proposa fer un passeig per cançons i texts orals que us permetran realitzar un repàs sobre els continguts de dialectologia. Anoteu alguna de les característiques que més us criden l'atenció en cadascun dels documents.

Apunt recuperat, publicat anteriorment el 10 de febrer de 2009
Viewing all 310 articles
Browse latest View live