Els poemes que han inspirat els gravats: "Ègloga VI" de Vicent Andrés Estellés

Un dia, fa molts anys, jo viu la Primavera.
Era una dona estranya. Vivia al pis de dalt.
Mai no l’havíem vista ni sabíem qui era.
I totes les veïnes, en tornar al mercat,
parlaven a la porta del pati amb la portera.
Menejaven el cap, només deien: Ja, ja...
Contemplava els infants. Devien agradar-li.
Mirava com jugaven i se sentia trista.
Era una dona estranya. Terriblement esvelta.
Alta. Sempre de dol. Tenia els llavis grossos.
Després vàrem saber que tenia un fill mort.
Era mestra d’escola. El pare del seu fill
era un home casat. Ella vivia sola...