La notícia apareix publicada, entre d'altres mitjans, en Diari de Girona, 324.cat, El Periódico, ELPUNT Avui+, Rtvv, Xarxanotícies.cat...

Las chicas de la Cruz Roja (1958)

La notícia en El País.

Us recomane el següent programa dedicat als llibres; en aquest primer capítol la protagonista és Esperança Camps i, més en concret, la seua novel·la Naufragi a la neu.

El programa de sàtira política Polòniade TV3, que dirigeix Toni Soler, demostra una vegada més que els seus guionistes estan al dia, que té un equip d'humoristes extraordinari i que no es talla gens a l'hora de criticar l'actualitat política. En aquesta edició, la prèvia de les eleccions del 25 de novembre, Artur Mas (Bruno Oro) comparteix el seu monòleg amb la resta de candidats. Cadascun intentarà aprofitar el temps de la millor manera possible.
A més, Artur Mas (Bruno Oro) i Oriol Pujol (Queco Novell) es presenten en una caserna dels Mossos d'Esquadra per denunciar les informacions que el diari "El Mundo" ha publicat sobre ells. Mentrestant, Pedro J. Ramírez (Queco Novell) fa servir els seus contactes a la Policia per aconseguir nous informes contra Artur Mas.
Alícia Sánchez-Camacho (Agnès Busquets) i Albert Rivera (David Olivares) es transformen en uns superherois molt especials que lluiten contra la discriminació del castellà i perquè Espanya no es trenqui. També viatgem a la joventut d'Oriol Junqueras (Cesc Casanovas) per descobrir que el candidat d'ERC sempre ha estat un pioner, encara que gairebé mai se li ha reconegut.
Fem una visita al museu del Pere Navarro (David Olivares) de la mà d'Aniol Jorquera (Cesc Casanoves). En una assemblea de la CUP, el candidat David Fernández (Cesc Casanovas) es vol preparar per si el partit aconsegueix entrar al Parlament. Per això convida una professora perquè els expliqui quatre coses sobre com funcionen les coses allà. I al plató de "Singulars", Jaume Barberà (Queco Novell) i Jonathan Tepper (Fermí Fernàndez) demanen als espectadors que els envien missatges al Twitter del programa explicant-los com viuen la crisi.

El proper 14 de desembre, després del karaoke habitual dels divendres, la Sala Simbiosi enceta una nova cita mensual: els mònolegs. Aquests hi tindran lloc una vegada al mes cap a les 23h. Per començar, hi hauràLuismi, reconegut monologuista de El Club de la Comedia i de Paramount Comedy.
Si voleu més informació la podeu trobar a través del facebook i del lloc web www.salasimbiosi.org

Actualment, les campanyes de publicitat on la imatge està centrada exclusivament en la lletra impresasón poc habituals. El negoci de la publicitat està lligat al món audiovisual i busca atraure el comprador mitjançant la paraula oral (dir o cantar l'eslògan) i la imatge en moviment. El grafisme s'empra com un reforç de la fotografia.

És per això que, entre les moltes estratègies, se sol utilitzar com a reclam l'aparició de personatges famosos o populars: actors i actrius de cine, presentadors de televisió, esportistes... Els famosos passen a ser l'estrella de la marca i cobren contractes milionaris per representar-la allà on van. La seua actuació no sempre està justificada, però el cost del producte que comprem s'eleva, es multiplica, o això espera la marca, en funció de les despeses astronòmiques que generen els acords comercials amb aquestos caríssims reclams.

Observeu els anuncis que us enllacem a continuació i digueu si està justificada l'aparició dels famosos que presenten el producte.

- Dolce & Gavanna 2012

- Elnett

- Pepsi

- Freixenet

- Caser

- Chanel nº 5


Aleshores, quin paper juguen aquestes persones? Per què les empreses els contracten? Potser és que els consumidors ens deixem embolicar dia a dia i per això les marques ho veuen com un negoci. Potser els consumidors no fem prou força perquè les coses canvien, perquè les marques baixen els preus i generen un mercat molt més racional i equilibrat.

Creus que la seua aparició es produeix perquè són grans consumidors de la marca i, per tant, coneixedors del producte que anuncien? O tal vegada perquè són tan bons actors que abarateixen el producte filmat? Potser perquè nosaltres, com a consumidors, volem identificar-nos amb el que simbolitzen o amb la manera en què viuen i, per car que siga, ens conformem amb la possessió d'un dels seus productes?

En algunes ocasions són grans professionals, reconeguts en el seu ofici, i donen molt bé en pantalla, la qual cosa facilita el treball del director i de l'equip de producció de l'anunci. En altres, la marca necessitava un canvi de trajectòria publicitària i ells són els que la materialitzen perquè el seu nom és més popular que el de la pròpia marca que representen.

Repassa els anuncis anteriors i tracta de buscar una raó objectiva de per què apareixen els famosos.

Per exemple, Brad Pitt ha posat la seua imatge en una de les marques de cosmètics i perfums més sofisticades de París. Per primera vegada un home anuncia aquest producte per a dones i aquest fet genera molta publicitat indirecta a través dels escrits en premsa: el fet ha estat notícia. Les campanyes anteriors sempre les havien protagonitzat dones tan espectaculars i famoses com Marilyn, Keira Knightley, Carole Bouquet, Catherine Deneuve, Audrey Tatou, Nicole Kidman... Ara és ell, un famós actor de Hollywood, qui, pel mòdic preu de quasi un milió d'euros, ha cedit la seua imatge, ens ha impressionat amb la seua veu directa, dialogant amb el perfum o amb la dona que el pot portar, i pretén convéncer-nos de manera pausada i sensual que Chanel nº 5, un perfum que deu costar en el mercat entre 35 i 115 euros de mitjana (segons format), és "ineludible".

Quantes caixes de perfum s'han de vendre per a recuperar una inversió tan gran? O millor encara, quins guanys li ha suposat a la marca que continue parlant-se dels seus perfums i es compren malgrat el seu preu elevat?

Ara que s'acosta Nadal, l'època en què més es consumeix i de forma més embogida, toca ser més reflexius que mai i fer front a la crisi, i als qui ens l'han generada, amb un consum més racional. També les multinacionals tenen molt a dir amb els canvis del model de consum i de valors que s'han produït al llarg de les últimes dècades en el món occidental.

El dia 11 de desembre, en el local de CCOO-PV (Pl. Nàpols i Sicília) de València, a les 18 hores:

Amb col.loqui a càrrec de Dolores Sànchez i Antonio Llorens

El punt de vista de LLIMA sobre aquesta pel·lícula el publicàrem el darrer 12 de setembre.

Educar va més enllà d'ensinistrar.

Quan deixarà de fer-se tant insistent en les lleis educatives la ideologia d'uns quants perquè el treball de tantes persones no torne a ser debades?

Per què l'educació torna a ser moneda de canvi i no es producte d'un pacte d'estat, estable i durador, on participen tots els estaments implicats i tots els partits representats en el Congrés?

Quan s'entendrà l'educació com una inversió de futur i no com un producte mercantilista del que s'esperen beneficis immediats?

Quan no es respecta la riquesa cultural i les diverses llengües d'un país, no es provoca un genocidi cultural?

Com hi ha opinions molt interessants sobre el debat i la proposta del ministre, us deixe amb algunes de les seues reflexions.

Altres opinions:

Vicent Moreno: "El pla Wert liquida la immersió" Vilaweb

Crida de Somescola a la mobilització per la llengua Vilaweb

Joan Solà: "La paraula"

Opinió d'Iñaki Gabilongo El país

Els idus de març (2011)

Projecció del film "The Ides of March" de George Clooney (VOSC)

Preu entrada: 3 € (2 € socis d'ACPV)

L'entrada seràgratuïta amb el carnet de la Universitat de València (més un acompanyant) i de la Universitat Politècnica de València (més un acompanyant).

Podeu passar a recollir les entrades a partir d'una hora abans de la projecció.

Dilluns 10, dimarts 11 i dijous 13 de desembre a les 19.00 h.

La plaça del Diamant (1982)

Adaptació de la novel·la La plaça del Diamant, de l'any 1962, escrita per Mercè Rodoreda. Va ser portada al cinema el 1982 i, un any més tard, a la televisió en format de sèrie.

La novel·la s'ha traduït a moltes llengües i se n'ha fet també alguna versió teatral.

L'explotació didàctica del text també la podeu trobar en la xarxa, on també trobaeu informació sobre la simbologia del text.

Projecció d'aquest film de Francesc Betriu dins del cicle "Barcelona escenari".

Entrada lliure

Dimecres 12 de desembre a les 19.00 h.

Projecció de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer dins del cicle "Barcelona escenari".

Comentari sobre la pel·lícula.

Entrada lliure

Dimecres 19 de desembre a les 19.00 h.

https://www.youtube.com/watch?v=cpOTsikkeeQ&feature=g-high-u

https://www.youtube.com/watch?v=pimsHBdiXxA&feature=g-high-u

Make in off

Altres documentals fotografien el Raval de Barcelona però ho fan des d'una altres perspectiva, per exemple el documental de Carlos Callero Raval. La alegria del barrio.

- Què fas quan una mosca es posa molt pesada i no para de molestar-te?

Data: divendres, 14 de desembre

Lloc: Octubre CCC

Hora: 19.00h.

Acte: ‘De mà en mà’, recital de Vicent Andrés Estellés

A càrrec: de l'actor Francesc Anyó i del músic Juli Mekànika

L'actor Francesc Anyó i el músic Juli Mekànika, després de l'experiència conjunta de la lectura musicada de versos de Francesc Aledón, s'han tornat a ajuntar per compartir un altre projecte, aquesta vegada sobre En Vicent Andrés Estellés.

De mà en màés un espectacle on poesia i música es fusionen. Per una banda Francesc Anyó recita poemes del poeta mentre Juli Mekànika crea la música que li han inspirat els versos i la interpretació de l'actor. Amb una senzilla posada en escena, els intèrprets de veu i música, fan arribar a l'espectador l'essència dels poemes d'Estellés. Juli Mekànika fa servir el sintetitzador per tal de bastir distintes capes sonores i, sobre elles, Francesc Anyó declama versos estellesians amb una expressivitat singular i atractiva. A més, aquests poemes musicats han estat enllaçats com peces d’una mateixa maquinària, en un recorregut per la màgia lírica del poeta a sobre d’un tren musical sense estacions.

Conceptualment l'espectacle recrea l’imaginari complex i divers d'Estellés, on els versos de la quotidianitat, de la lluita, de l'amor, de la mort, del sexe es fonen amb els ambients més acurats de la música.

Juli Mekànikaés compositor de piano, productor i sintetista. Entre els seus múltiples treballs trobem Elvisa Mekànika, Goregoregays, Vanity Bear i el seu projecte personal com a Juli Mekànika que en breu presentarà el seu nou disc Crisis. Independentment, també composa música per a altres artistes com ara Ana Elena Pena, Karlos Elektro, Amadeo Iracundo i Oda Nitra, entre altres.

Francesc Anyó, per la seua banda, és actor. Ha fet teatre, televisió, curtmetratges, doblatge, publicitat, lectures dramatitzades, recitals, traduccions i adaptacions teatrals.

L’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual (l’aiffa) convoca els Premis TIRANT AVANT a les Produccions Escolars Valencianes 2012-2013 d'acord amb les bases següents:

Podran participar produccions audiovisuals realitzades durant els darrers dos anys als centres educatius de formació primària, secundària, batxillerat o formació professional de la Comunitat Valenciana, sempre que no hagen estat presentades en edicions anteriors.

Les produccions poden ser de qualsevol gènere: ficció, documental, videocreació, animació...

Les produccions es presentaran en DVD, independentment del format en què hagen estat realitzades.

S’estableixen dues categories generals:

- Produccions realitzades per alumnes d’Educació Infantil, Educació Primària o Educació Especial.

- Produccions realitzades per alumnes d’Educació Secundària, Formació Professional i Batxillerat.

Els/Les alumnes hauran d’haver participat en tots els processos de la producció, ben entès que, en tractar-se de produccions d’àmbit educatiu, la mediació i la direcció de professores i professors ha d’estar present inevitablement.

La formalització de la inscripció constarà de:
Inscripció electrònica
Obra audiovisual: cinc còpies en DVD
Material gràfic de l’obra: un CD amb dues fotografies de l’obra audiovisual format jpg, resolució mínima de 300ppp.

Tot aquest material hauràd’enviar-se per correu postal abans de les 14 hores del 10 de gener de 2013 a l'oficina del festival, tot indicant en el sobre:

TIRANT AVANT ESCOLARS 2012-2013
Oficina tècnica de l'AIFFA
Títol: títol de l'obra.
Carrer de Benicarló, 37-A- 3er. 9ª
46020 - València

L’horari de recollida serà de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres.

Contactes:
Oficina tècnica de l'AIFFA - Tirant Avant:
tel. 608 582 137, e-mail: laiffa2012@gmail.com

Un jurat format per professionals de l’educació i del cinema donarà un Premi TIRANT AVANT per cada categoria i podrà atorgar igualment altres premis i/o mencions especials en cadascuna de les categories.

Les produccions es projectaran en sessions matinals a la ciutat de València entre els dies 14, 15, 16 i 17 de gener de 2013, i s'establirà un intercanvi d’experiències entre els/les alumnes que hagen participat en les diverses produccions. Els guardons seran lliurats el divendres 18 de gener en el transcurs de la MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu).

L’organització dels Premis TIRANT AVANT a les Produccions Escolars Valencianes 2012-2013 es reserva el dret de poder difondre les produccions presentades a concurs entre els centres escolars de la Comunitat Valenciana.

La participació en els Premis TIRANT AVANT a les Produccions Escolars Valencianes 2012-2013 pressuposa la total acceptació d’aquestes bases.

La interpretaciódel Reglament serà competència exclusiva de l’organització dels Premis Tirant a les Produccions Escolars Valencianes 2012-2013.

Premis TIRANT AVANT ESCOLARS – L’AIFFA
Carrer de Benicarló, 37-A-3er. 9ª
46020 - VALÈNCIA
telf. 608 582 137
correu-e: laiffa2012@gmail.com

(1962-2012)

5

0anys de la publicació de

Raimon, en homenatge a Fuster, fa una lectura d'una selecció de textos de Joan Fuster. De tots, hem parat esment en un dels articles més irònics i divertits (temps: 11'57-14'47) del propi Fuster, publicat inicialment en la cartellera Què y donde, en la seua columna "Notes d'un desficiós". Posteriorment, alguns dels textos escrits per Fuster en l'esmentada revista serien publicats en un llibre que es publicà amb el mateix títol de la columna, Notes d'un desficiós, amb un pròleg de Vicent Ventura (València, Almudín, 1980); el text també ha estat antologat en diverses ocasions (Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. A cura de Josep A. Fluixà i A. Martínez. Alzira, Bromera, 1991). La càrrega irònica de l'autor de Sueca és evident; no sabem si aquesta mateixa ironia, compartida en moltes ocasions pel cantant de Xàtiva, és la que ha portat Raimon al lapsus en llegir una de les paraules del text; un fet que podria evidenciar el que, unes línies més avall, en diu Fuster: "Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més" [referint-se a un nou complex]. "O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral".

RÀPIDA TEORIA DEL PORRO

Joan Fuster

Confesse que mai no m'ha interessat , i no sé per què. Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he retornat als meus tòxics subalterns, el tabac ros i el whisky. Deu ser cosa de l'edat. Però l'espectacle del porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per començar , el ritual de confeccionar-lo: és una operació meticulosa, que comporta calibrar la dosi de l'"herba" o el "xocolate", o la "merda", i barrejar-la amb els brins del tabac convencional, i enrotllar-lo tot amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en el mal sentit de la paraula. Després, algú l'encén. L'iniciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'èxtasi. És mentida, naturalment. La droga -si és droga, que ho dubte- no ha pogut produir-li un efecte tan immediat. El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolència gloriosa. I passa a la boca següent, i a l'altra, i a l'altra... A tot estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumidors, si no, ho simulen. Oscil·len entre l'eufòria i la laxitud. I fa bonic. Peròés evident que la droga, consumida tan modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro individual serà tota una altra cosa: el porro col·lectiu, però, és el més habitual i suscita escenes increïbles. La meua conclusióés que la droga no es l'ingredient, sinó la bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que progressa a cada xuplada. Només Déu sap quants bacils passen d'un individu a l'altre. Tot són baves: el porro només n'és l'excusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més. O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral". La porreria pobra s'acontenta amb les baves... ¡No hi tinc res en contra, alto! ¡I per molts anys!

Agost, 1979

De Notes d'un desficiós

---

El text ha estat tret del web Imatge.org, un espai interessant on trobereu un conjunt de textos per al comentari.

---

Temes de literatura de segon de batxillerat

(Exercici en grups de quatre persones)

A continuació teniu diferents temes que hi ha penjats a la xarxa en diversos webs, llig-te'ls i valora'ls: digues quin et sembla més apropiat per a l'aprenentage que has de fer i si algun d'ells conté alguna errada o està curt d'informació. Justifica sempre la teua resposta amb exemples i tingues en compte el títol del tema.

Tema 15 Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

- La serp blanca

- IES Jaume I

- Faustilit

- 2blasbat

- Suport

- Josep Vañó

- Cèsar - Lletraferit

- Departament de filologia STJ Vedat

- Gloria Gómez Montllor

Day and nigth (2010) és un curt d'animació de la factoria Pixar, dirigit per Teddy Newton, amb música de Michael Giacchino, que us divertirà i mostrarà els contrastos i les proximitats entre el dia i la nit. Dos personatges descobreixen a l'espectador com és el seu interior i ens van deixant accions que es poden contemplar per la nit o pel dia.

Després d'haver vist el curt, anoteu, al vostre quadern, les diferents accions que apareixen al curtmetratge, descriviu-les breument i diferencieu entre les que es fan habitualment per la nit i les que es fan durant el dia.

Per acabar, assenyaleu almenys tres accions que siguen antitètiques i indiqueu quina de les dues accepcions del DCVB exemplifiquen.

S'ha presentat un nou producte interactiu de la Biblioteca Nacional; es tracta d'un treball interessant sobre una obra de Leonardo da Vinci de la qual trobareu també un manual en el següent enllaç. Podeu veure la seua presentació en Youtube i entrar en el món virtual dels manuscrits Códice Madrid I.

Després de El Quijote, aquesta és la segona producció feta sobre el material de la Biblioteca Nacional, un material que ens permet acostar-nos de primera mà a les imatges dels llibres i a un contingut, de vegades inèdit per a molts lectors.

Felicitats per aquest treball que ens acosta el llibre i la cultura als usuaris de la xarxa.

En publicitat, com en cinema, contar bé la història i relatar els fets de manera que la sorpresa final siga efectiva és fonamental. És per això que l'organització de la trama ha de ser precisa i la utilització dels elements que li donen forma (paraula, imatge, so, música) ha de servir per a potenciar tots els efectes necessaris.

L'anunci del que hui us parlem té els ingredients necessaris per a atraure el receptor: íntriga, humor, efectes especials, animació, bona música, muntatge encertat i un argument, senzill i sorprenent alhora.

Una melodia terrorífica i unes lletres que s'esvaeixen entre uns núvols que anuncien tronada donen pas a una nadala cantada amb timidesa per una protagonista que recorda altres temps de felicitat i joc, quan el monstre de la llar no era tan efectiu. Per la cançó i els titulars de premsa deduïm que es tracta de l'última nit, potser una nit de Nadal. La timidesa amb què la titella canta és, potser, fruit de la seua joventut o de la por. D'entrada, pensem més aviat en una nit de pau. Però de seguida es manifesta el present i amb ell la possible alegria del cant es barreja amb la temor i el terror observat per les protagonistes de l'anunci.

Si analitzem l'anunci des del punt de vista del missatge que s'adreça al possible comprador, podem contemplar com, per una banda, hi ha la pau, l'optimisme de la partitura musical que s'associa a deixar ben neta la llar, sense peluses. I per una altra hi ha el terror que desperta la potencia d'aquell aparell i la música i els rètols que manifesten la seua eficàcia. El publicista intenta entretenir, sorprendre el receptor amb una història que té present el punt de vista d'unes protagonistes que, amb els seus crits, les curses i la seua desaparició davant d'un monstre que les engull una a una, potencien un cert clima de pel·lícula de terror. Del contrast en ve la ironia que desperta un cert somriure en contemplar el robot terrorífic, que no és més que un potent aparell electrònic, un electrodomèstic que, a la llum del dia, té un aspecte agradós i un caminar intel·ligent.

Els títols de crèdit són textos que s'agreguen a les pel·lícules, programes de televisió o videojocs per llistar i acreditar els membres participants en un projecte i l'equip implicat en la seua producció. Alguns espectadors els consideren una part prescindible de la pel·lícula, és per això que els directors, perquè la gent s’hi fixe, se les han d’enginyar per mostrar-los de forma atractiva.

La pel·lícula de la qual he seleccionat els crèdits és Amélie(2001), dirigida per Jean-Pierre Jeunet. El grafisme es compon d'unes lletres que alternen els colors roig i groc al temps que, per la tipografia, transmeten una certa sensació de temps passat.

En aquesta ocasió el director ha triat barrejar els crèdits amb una part del relat que serveix per a presentar-nos al personatge principal. La pel·lícula comença amb una breu introducció feta per una veu en off acompanyada d'unes imatges que semblen vídeos casolans i mostren alguns aspectes de la vida de la jove Amélie. Són imatges relativament divertides en les quals veiem Amélie des que és procreada, durant el part i mentre juga, generalment sola, amb els personatges que ella mateixa porta pintats a la mà, a la barbeta... La música reforça la idea de passat i ens deixa una certa malenconia, la mateixa que recorre tot el resum. Al temps que es projecten les imatges, van apareixent les lletres, en ocasions alternant un fons groc o roig sobre el qual algú retoca, amb les mans, les lletres com si jugara amb elles a formar noms: els dels crèdits inicials.