He vist regnar la Lluna al desert dels caminants,
pondre's el Sol a Marrakech. Duc al record els teus encants,
negre com de l'Àfrica la nit. He sentit la teva pell
pondre's el Sol a Marrakech. Duc al record els teus encants,
negre com de l'Àfrica la nit. He sentit la teva pell
i d'un rampell el cor embadalit.
Pren el carrer, viatger de l'esperança.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
He vist un primer món podrit, baralles de rics,
perdre el nord, perdre les pors, que de tant gran s'ha fet petit;
negre com de l'Àfrica la nit. He sentit la teva pell
i d'un rampell el cor embadalit.
Somnis en caravana que deixaré plorant la bella Havana,
el Sol es pon i tu descalça ensenyant els primers passos de salsa.
Pren el carrer, viatger de l'esperança.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
No deixis de caminar.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
No deixis de caminar.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
No deixis de caminar.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
Porta-la a la ciutat dels somnis vells; porta-la.
No deixis de caminar.
Encara que et fallin les forces.