Lluna, la bruna
Lluna, la bruna.
Càndida, una infantesa.
Però no torna
Puja a més cels, incògnits.
Uns fanalets de terra.
***
Tot és inútil.
I això no obstant espere,
com aquest poble,
camins clars de banderes
enlairades que tornen.
- El poema parteix d'una cançó popular, 'La lluna, la pruna', que ha inspirat també altres creacions literàries per a xiquets com aquests altres versos d'Estellés:
La lluna, la pruna.
Al recer de la barca
l'alba es despulla.
- Comentat en les Actes de l'onzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pàgina 331
L'autor i els gravats:
.JPG)
José Antonio Moreno