El cinema francés ha tornat a demostrar el seu bon moment amb la pel·lícula de Michel Hazanavicius, un director que ha volgut recuperar les formes del cinema mut per contar una història sobre els orígens del cinema i les formes de vida d'alguns actors i actrius que hagueren de canviar de registre amb el pas del cinema mut al cinema sonor. A diferència d'aquelles primeres pel·lícules, The artist(2011) juga amb els sorolls i els incorpora al servei de l'argument del film.
Estem davant d'una pel·lícula d'entreteniment, ben contada, que ha emprat la tècnica del blanc i negre com a homenatge al orígens del cinema; però crec que, malgrat tant de premi rebut, ha aportat poc a la història del cinema perquè, des de diferents perspectives i amb un esperit crític major, altres pel·lícules com Sunset Boulevard (Billy Wilder, 1950) Singin' in the Rain(Stanley Donen i Gene Kelly, 1952), A Star Is Born(George Cukor, 1954), Fedora (Billy Wilder, 1978) o A trick of light (Wim Wenders, 1995), ja havien tractat els diferents aspectes del trauma que varen experimentar algunes persones amb el canvi tecnològic i la modificació del llenguatge cinematogràfic que suposà l'aparició del cinema sonor.
Ara bé, al film cal reconéixer-li el domini de la fotografia mitjançant l'ús del clarobscur i les ombres, a l'estil del millor cinema d'Orson Welles o del mateix Murnau, per imprimir al fotograma una gran càrrega dramàtica i caracteritzar millor els sentiments dels seus personatges; una caracterització que aconsegueix el seu moment més culminant amb l'ús del contrapicat i la il·luminació pertinent per projectar ombres, que de nou remet a la força de l'expressionisme en l'escena on Valentin retroba, en una habitació de la casa de la jove admiradora i actriu Peppy Miller, tots els objectes que ell havia subhastat per poder malviure.
Un altre mèrit que cal reconéixer a The artistés que la pel·lícula ens ha permés comprovar, una vegada més, que el cinema té un llenguatge universal que està vigent hui en dia i que l'homenatge al cinema mut i en blanc i negreha funcionat comercialment.
L'olor del café dels matins
quan em llevo amb tu;
els plats del sopar
que ningú te el valor de rentar.
I penso amb tu en cada moment
des que el sol treu el cap
i va il·luminant
els somriures de la meva gent.
El parell de mitjons de colors
oblidats dins el llit,
els veïns del tercer
que se'n queixen dels teus crits d'ahir.
I quan dius que te'ns presa però encara tens temps
d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més,
fent el gos, fent la mona, expulsant-nos la mandra molt lentament.
I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars.
Ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas,
quan et dono peixet en els llocs que t'agrada guanyar.
La vida tranquil·la dels dies d'estiu,
les nits a la fresca banyant-nos al riu.
Petons i cançons a la platja de Tamariu.
I es que per mi
els teus defectes són tan espectaculars.
Ningú podrà fer-me dubtar,
que vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu. (x2)
La teva veu comença el dia,
la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians.
Em quedaré amb tu per sempre
a la vora de la primavera
que es desplega generosa a cada pas.
I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars.
Ningú podrà fer-me dubtar,
que vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu. (x2)
Jo vull estar amb tu.
Per l'olor a café dels matins
quan em llevo amb tu.
"La part dels àngels" és aquella porció de líquid que s'evapora en qualsevol procés de fermentació i destil·lació d'un licor. A partir d'aquesta idea es generarà la trama de la pel·lículadel director Ken Loach, una comèdia amable que et fa somriure en ocasions per la simplicitat d'alguns personatges i pel tractament condescendent que els imprimeix el director. La bona sort és la marca amb la qual s'inicia l'argument i que continuarà present al llarg del film. Aquest aspecte ja és manifest en el resum amb què s'inicia la trama, es presenten els personatges i apareixen els títols de crèdit inicials. La comprensió d'un jutge, que dicta sentència en diversos casos on els delinqüents són joves marginats, reincidents i sense feina, permetrà la rehabilitació aparent d'algun dels personatges; però això no haguera estat possible sense la influència i generositat manifesta del tutor, Harry, que s'encarregarà de la vigilància i compliment de la pena de treball comunitari que el tribunal de Glasgow els havia imposat.
En el cas del protagonista, Robbie, l'ajuda li vindrà també per part de la seua parella, que espera en breu un fill. El naixement de la criatura serà el veritable revulsiu que el farà plantejar-se el que ha fet en la vida i el que vol realment per al seu fill. Un nou colp de sort, la visita a una destil·leria de whisky, li permetrà descobrir que té habilitats per a degustar el licor i detectar la diferència de qualitats; aquest fet li permetrà superar les dificultats amb què es troba en el seu dia a dia: no té treball ni llar, viu la violència amb facilitat, està enfrontat amb altres joves del barri, compta amb l'oposició de la família de la núvia que no el vol, el fill naix amb una lesió cerebral...
Els joves actors de “The Angels’s Share” són quasi desconeguts, però donen forma als personatges amb la naturalitat que requereix el realisme, encara que, en determinades escenes, s'aproximen a la caricatura. La història atrau l'espectador i el manté interessat gràcies a la fluïdesa del guió de Paul Laverty, que barreja els moments de dramatisme amb la comicitat d'algunes situacions particulars, no exemptes d'escatologia, ingenuïtat, incultura o equívocs...
Loach recupera, una vegada més, el caràcter social i polític, que ha estat generalment la marca del seu primer cinema, i torna amb una comèdia sobre la voluntat i les possibilitats de redempció gràcies a l'amistat. Aquest fet, malgrat no ser el millor dels seus treballs, li ha fet guanyar-se de nou el públic i ser nominat en diversos festivals. Loach no deixa ningú indiferent perquè, a l'amabilitat amb què són tractades determinades escenes, afegeix la reflexió sobre el dolor de les víctimes de la violència exercida per Robbie o el contrast d'una societat que deixa els joves sense treball al temps que alguns milionaris són capaços d'adquirir determinats productes exclusius a preus desorbitats.
Us imagineu què passaria si barrejàrem l'escena de "el camarot dels germans Marx" de la pel·lícula A Night at the Opera(Una nit a l'òpera de Sam Wood, 1935)
amb la de "la dutxa" de Psyco(Psicosi d'Alfred Hitchcock, 1960)?
A partir del visionat dels dos fragments i d'aquesta simple i disparatada pregunta hem intentat realitzar una activitat per a construir diàlegs de noves escenes parodiades i còmiques. Els resultats han estat diversos, però en tots els casos els alumnes han coincidit en el punt de diversió que té construir diàlegs surrealistes i en la tranquil·litat que els donava saber que, més tard, no calia aprendre-se'ls ni filmar-los perquè només era una pràctica d'escriptura cinematogràfica sobre el guió.
Cada parella d'alumnes triava 2 escenes de pel·lícules diferents per poder reescriure els diàlegs i descriure la nova situació que s'esdevenia.
En l'apunt de demà us adjuntem una de les propostes que suscitaren la parella d'escenes que hem reproduït en aquest apunt.
ELLA, entra al bany i s'assegura primer que no hi ha ningú darrere de la cortina de la banyera; després mira la porta i observa que l’ha deixada ben tancada. Es tranquil·litza; es trau el barnús i obre l’aixeta de la dutxa. S’escolta el soroll de l’aigua al temps que veiem com li banya la cara en un PRIMER PLA.
De sobte, sonen PASSOS però el soroll de l’aigua no li’ls deixa escoltar. ELL obre sigil·losament la cortina pel cantó que ella no pot veure, es trau el barnús, entra dins la banyera i li suggereix...
ELL
(murmurant)
Em moria de ganes per estar sol amb tu.
ELLA
(esglaiada inicialment i enutjada en reconéixer-lo)
Fava, m’has espantat! Que no saps que encara no se m’ha passat l’ensurt del robatori!
ELL
(insinuant)
Vine i te’l traure de seguida, amor!
Mentre s’abracen, de nou escoltem passos; són els BESSONS que aguaiten per un costat de la banyera. Els pares ni s’han adonat que estaven allí.
BESSONS
Hola!
BESSÓ 2
Pare, tenim por; no volem estar sols. Podem entrar?
En PRIMER PLA la cara de sorpresa d’ELL.
ELL
(rabiüt)
No.
ELLA
(condescendent)
No sigues cruel. Lleveu-vos el barnús i passeu.
Els BESSONS entren a la banyera i els costa un poc trobar lloc.
Un soroll incomoda la família. S’obre la porta del bany. Posen cara de terror.
ELLA
(als bessons)
Vos heu deixat la porta de casa oberta?
VEÏNES
(riuen nerviosament)
Tranquils, està tot ben tancat! Som nosaltres.
ELL més que sorprés mira per un costat de la cortina i veu les VEÏNES, unes senyores grans i amb la cara molt dura que li mostren somrient la clau que tenien en sa casa per si algun dia es quedaven els xiquets al carrer.
VEÏNA 1
(molt decidida, mentre es trau la tovallola i la penja)
Se’ns ha acabat l’aigua calenta i no hem pogut acabar de dutxar-nos a casa. Amb el vostre permís...
VEÏNA 2
(irònica)
Ai, ai, ai; temíeu que un altre lladre vos haguera entrat. Veritat?
Es queden els quatre amb cara de gran sorpresa, al temps que elles entren per l’altre costat de la cortina donant-los les gràcies. ELL no sap què dir.
ELL
Eh?
ELL es grata el cap i una PANORÀMICA mostra el detall dels caps de tots els adults presents dins de la banyera i ens mostra la gran dificultat que ja comencen a tenir.
VEÏNA 2
Em passes el sabó, per favor?
ELLA
(realment molesta)
L’hagueren pogut portar de sa casa. No?
VEÏNA 1
Ai, filleta. Si no tenim ni pa pipes... (amb tota la tranquil·litat del món)
Passa’m la manegueta, per favor!
ELL
També? Açòés el colmo!
BESSÓ 1
Mare, agafa’m al braç que no m’agrada l'olor que fa!
VEÏNA 2
Perdó fillet. Tinc el ventre un poquet solt.
BESSÓ 2
Pare, a mi també, que estes dones no em deixen arribar ni a la barana de la banyera.
Mentre la família al complet es tapa el nas i posa cara d'ois, se sent que ALGÚobre novament la porta del bany. Sona una música de tensió al temps que veiem projectada en la paret una ombra de persona que porta a la mà un gran ganivet de cuina.
En la més pura tradició dels dibuixos animats americans, ací teniu un curt, L'home orquestra, que la factoria Pixar edità el 2006 amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Cars.
La lluita per una moneda, la que porta a la mà l'única persona que creua la plaça amb la intenció de tirar-la a la font i demanar un desig, obliga a competir els dos músics ambulants que hi havia. El director vol mostrar-nos l'afany dels hòmens pels diners i ho aconsegueix. L'ambició de dos músics de carrer acabarà, com en el conte de la lletera, amb les il·lusions per terra.
La xiqueta, per contra, veurà recompensada la seua particular actitud i es permetrà, fins i tot, "jugar" amb aquells dos hòmens orquestra. Però això ho descobrireu durant els títols de crèdit, com passa generalment en les pel·lícules de Pixar perquè l'espectador estiga atent a la música i als crèdits del final del curt.
Exercici
En grups de quatre, escriviu uns possibles diàlegs per al curt anterior.
Al llarg dels següents dies us mantindrem informats sobre els actes de la 'Setmana de les Lletres'. El programa el publicàrem ahir.
A partir de hui, cada dia us deixarem al blog un dels poemes que han inspirat el treball dels alumnes del Batxillerat artístic de l'IES Manuel Sanchis Guarner i il·lustrarem l'apunt amb alguns dels gravats corresponents, trets de l'exposició.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) era un home planer i afable que s’estimava les coses senzilles, les de cada dia, les que havia compartit amb la família, els amics o la gent del seu poble: “res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires”, diu. La seua obra tracta de la vida quotidiana, dels principis de les persones, de l’estima per una dona, del valor de la llibertat... És per això, segurament, que entenem millor els seus versos, perquè el seu contingut ha format part de l’ideari col·lectiu de moltes generacions de valencians.
En els seus poemes va manifestar sovint el desig de servir el seu poble i ho va fer amb aquella ferramenta que dominava tan bé, la paraula. L’Estellés escriptor dialoga al llarg de tota la seua obra amb l’Estellés home i s’arriba a dir: “No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble”.
La voluntat de conservar la memòria col·lectiva està en eixes paraules i també en els temes triats: el nom de les persones, el dels carrers, el dels llocs que coneixia... Tots els mots formen part de la nostra història, la dels pobles valencians que apareixen especialment en el Mural del País Valencià, un conjunt de 60 llibres on el poeta evoca situacions i personatges històrics, la geografia, la naturalesa, els rius, els productes de la nostra terra.
Les antologies diuen que, des d’Ausiàs March (1400-1459) els valencians no havíem tingut un poeta tan prolífic i amb una trajectòria literària tan ben traçada; és per això també que l’obra de Vicent Andrés Estellés es fa imprescindible en qualsevol biblioteca i a les nostres cases.
ELS AMANTS
La lletra del poema apareix publicada en l'apunt següent, per això ací només us deixem el títol i substituïm els seus versos pel vídeo on Ovidi Montllor els recita.
Exposició:
La present exposició està centrada en el treball que els alumnes del batxillerat artístic de l’IES Manuel Sanchis Guarner han realitzat sobre poemes de Vicent Andrés Estellés. El treball, en principi, ha consistit en la selecció individual de 5 poemes, triats d'entre els que figuraven en diverses antologies, la justificació pertinent de la tria i el comentari de textos literari. Cal dir que cada poema seleccionat havia d’exemplificar temes diferents tractats en l'obra del poeta de Burjassot o, per contra, exemplificar només un d’eixos temes fonamentals (vida/mort, amor/sexe, país/poble...); és a dir, calia que se centraren en la vessant històrica, humana i cívica d’Estellés, en la dimensió amorosa o en la quotidianitat més estricta. Per portar endavant aquesta tasca han treballat amb els professors de valencià.
Després, per a il·lustrar els poemes, han continuat la faena amb la professora de plàstica Lola Bosch en l’assignatura de “Tècniques”. El procés de realització dels gravats ha requerit l’elaboració prèvia de diversos esbossos fets a llapis sobre paper per a il·lustrar aquells versos que inspiraven les seues composicions. Presa la decisió sobre quin dels dibuixos era el més adient per al treball posterior de xilografia, han millorat el primer esborrany per poder-lo executar amb el linòleum i, finalment, amb d'altres procediments en relleu per millorar les plantilles a partir de les quals han imprés el gravat.
Alguns dels gravats han estat treballats, a més, amb papers diferents i les tradicionals tècniques de l’aiguafort, l’aiguatinta i algunes amb “fondino” per donar un toc de color al conjunt.
Els autors i els títols dels poemes que, finalment, han il·lustrat els nostres artistes són:
-Aida Roldán, Isaac Folch i Santiago Carrero –“Les hores”
-Aitor Martínez –“Torne al racó, que tampoc no és racó”
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1956-1958)
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve. És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
Us havíeu parat a pensar per què, de vegades, només veiem un fragment de la Llunao a què es deuen les seues diferents fases? La resposta científica no la trobareu en aquest curt, però sí una resposta de ficció ocurrent.
Us heu parat a pensar fins a quin punt, de menuts, ja imitem el que veiem fer als adults i reproduïm de la mateixa manera gestos i accions? Aprenem per imitació més coses que no ens pensem.
Ací teniu un curt de la factoria Pixar, La luna, on ens mostren el primer dia de treball del nét de la família; un poc jove per començar a treballar aquest xiquet si no fora perquè el treball és tan fantàstic que permet viatjar, somniar, aprendre, compartir amb la família el temps...
El curt es va veure als cinemes junt a l'estrena de Brave(2012).
La lunaés el nom de la barca amb què pare, fill i nét ixen a la mar una nit estrellada. El curt ens mostra la història d'un xiquet que madura en la més peculiar de les circumstàncies, una nit que son pare i el iaio el porten a treballar amb ells. En una barqueta de fusta s'allunyen mar endins i, quan són lluny de la costa, s’aturen i esperen. Perquè el viatge ha estat especial, durant el trajecte, el iaio i el pare li fan un regal, una gorra com la que ells porten: el seu futur uniforme de treball. Mentre els adults descansen, una gran espectacle s’ofereix davant dels ulls del xiquet: la Lluna plena apareix brillant sobre la línia de l'horitzó. Aquestés el moment de posar-se a treballar. El pare li acosta l'àncora i desplega una escala davant la sorpresa del xiquet, que no tardarà en descobrir amb gran sorpresa que no anaven a pescar i que la família es dedicava a un treball ben diferent.
El xiquet, en ocasions, imitarà els costums del iaio i del pare però el marejaran tant en la defensa de les pròpies divergències (la seua forma de vestir, els seus mètodes de treball...) que acabarà prenent les pròpies decisions. Encara que pare i avi intentaran que el xiquet seguisca la forma d’actuar de cadascun d'ells, serà el xiquet el qui, a la fi, haurà de decidir quin camí vol seguir i la seua forma d'actuar, donant-los tota una lliçó d’intel·ligència i progrés.
- El poema parteix d'una cançó popular, 'La lluna, la pruna', que ha inspirat també altres creacions literàries per a xiquets com aquests altres versos d'Estellés:
La lluna, la pruna.
Al recer de la barca
l'alba es despulla.
Felicitem Pilar Alfonso i els alumnes de Llengua i imatge de l'IES Faustí Barberà d'Alaquàs perquè han aconseguit que el seu curt Guants blancs haja estat seleccionat per a la competició oficial del Fic-cat 2013.
Els altres curts seleccionats per a la COMPETICIÓ OFICIAL en l'apartat CENTRES EDUCATIUS han estat:
1. ELS CONTES OBLIDATS, de Pep Borràs de l’Escola d’Alfés
2. LA RIBERA D’EBRE, AMB ELS CINC SENTITS, de Carolina Brut de l’Institut Julio Antonio
3. TEMPS REMOTS, de Gonçal Perales de l’Escola Piaget
4. GUANTS BLANCS, de Pilar Alfonso de l’Institut Doctor Faustí Barberà
5. CAIGUTS DEL CEL, de Joan Giné de l’Institut Martí Franqués
6. AMORS QUE MATEN, de José Juan Guijarro i Teresa Caimari de l’Institut Son Pacs
Dijous 6 de juny, a les 10,30 hores, es projectaran tots els curts al Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà.
Desitgem molta sort als companys d'Alaquàs; estar presents en un festival que selecciona tant i només deixa participar sis centres ja és un gran mèrit.
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés EstellésLlibre de meravelles (1956-1958)
Molt m´hauria agradat
de ser el teu amant sol·lícit
estar el teu amant sol·lícit
resseguint des del matí a la nit
els moviments del teu cor
el petit indici d´un qualsevol caprici teu
em pense que he nascut per a estimar-te així
podria ser el teu pare
si ens ateníem a unes dades
però impensadament em va florir
un sentiment mortal d’amor,
de vegades em pense que ho has endevinat
i de vegades et recorde dèspota
tremolós el meu cor de perdre el teu afecte,
potser he esdevingut indigne,
indigne i tot t´estime
surts esvelta i et veig amb els ulls complaguts
entre el pare que podria ser i l’amant que mai no he de ser
deixa'm que et mire, deixa'm participar
per més que siga mínimament,
d’aquesta teua torbadora intimitat
aquest fil que em sosté agafat a la vida
ets ja l’únic que em resta.
Vicent Andrés EstellésLes pedres de l' àmfora, 1974
________________________________________ Les autores i els gravats:
- Escolta la cançó 'Imparables' del Cesc Freixas i fixa't en la lletra que inclou el vídeo.
- Després, sense escoltar la cançó, completa la lletra amb les següents paraules: caminar, cap, dona, força, govern, història, llibertat, mercat, navegar, paret, persones, portes.
Mentre completes el text, fixa't bé i busca el sentit; tingues en compte que alguna de les paraules anteriors l'hauràs de repetir més d'una vegada.
- Finalment, escolta de nou la cançó i repassa si has escrit bé el text.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)